Tot el que cal saber sobre els meniscs: funcions, tipus de lesions i tractaments

Què són?

Els meniscs són estructures fibrocartilaginoses que es troben a l’articulació tibiofemoral medial i lateral, sent dos a cada genoll. Posseeixen forma de semi lluna i hi ha un a la regió externa o lateral (menisc extern) i un altre a la zona interna o medial (menisc intern).

Quines funcions compleixen?

Entre les seves funcions més importants hi ha la d’aportar estabilitat a l’articulació i augmentar l’àrea de contacte entre la superfície articular del fèmur (convexa) i la tíbia (còncava a la zona medial i convexa a la lateral). A més, distribueixen les forces de contacte entre els dos ossos i participen en l’absorció dels impactes i en la lubricació, així com en la propiocepció de l’articulació, és a dir, en la capacitat del nostre cervell per saber en quina posició es troba aquesta part del cos.

Com es trenquen els meniscs?

Els trencaments de menisc són habituals en la pràctica esportiva, especialment en el futbol, el bàsquet, el rugbi o l’esquí, principalment a causa d’alguna d’aquestes situacions:

  • Gir o canvi sobtat de direcció amb el peu fix a terra.
  • Posició a la gatzoneta o flexió forçada.
  • Caiguda incorrecta després de realitzar un salt.
  • De forma menys freqüent, també pot produir-se a causa d’un cop directe.

Però també pot donar-se en altres activitats que no tinguin res a veure amb l’esport i que formin part de la nostra rutina diària. L’edat és un factor important, ja que a mesura que envellim, les probabilitats de patir aquest tipus de lesions augmenten. Això es deu al fet que el component de col·lagen que els forma va perdent elasticitat, fent-los més susceptibles de patir un possible trencament. A les persones de més edat solen aparèixer els anomenats “trencaments degeneratius”. Aquests es generen després de petits mals gestos sobre un menisc prèviament desgastat, o poden ser provocats simplement pel seu ús a través dels anys.

Són freqüents les patologies meniscals?

És una de les patologies més freqüents del genoll, generant molèsties i limitació funcional en els pacients. La cirurgia meniscal és el procediment quirúrgic més habitual en medicina esportiva.

Quins són els símptomes d’un trencament meniscal?

En patir un trencament meniscal després de realitzar un gest determinat, el qual pot haver estat efectuat amb més o menys energia, els pacients solen sentir dolor. Durant els següents dies, és possible que el pacient noti com, a més del dolor, apareixen un o més d’aquests símptomes:

  • Aparició de vessament articular.
  • Dificultat per flexionar el genoll.
  • Dificultat per caminar.
  • Bloquejos i/o dificultat per estendre completament el genoll.

Totes les lesions meniscals s’operen?

No, totes les lesions tenen les seves particularitats, i no totes han d’operar-se, així que no podem donar-ho per fet en cap cas. El tractament es decideix segons la intensitat dels símptomes i la forma en què afecten el pacient a l’hora de fer activitats rutinàries de la seva vida diària. En realitzar la ressonància, es podran observar i analitzar les característiques del trencament meniscal, que seran claus per decidir el tractament a seguir.

Com en qualsevol patologia, s’ha de valorar en primer lloc el tractament conservador, és a dir, no quirúrgic. Aquest tractament es realitza a través de teràpies antiinflamatòries i rehabilitació, fonamentalment en aquells pacients en els quals el dolor no és freqüent ni afecta les seves activitats diàries de manera significativa.

En aquells casos en què aquest tractament conservador no funcioni, o en què el dolor i incapacitat afecti la qualitat de vida del pacient, caldrà realitzar una intervenció quirúrgica de manera artroscòpica. Les característiques del procediment a realitzar s’adaptaran al tipus de trencament, expectatives esportives i necessitat de cada pacient.

Quins tractaments quirúrgics hi ha?

En els casos en què es requereixi intervenció quirúrgica, existeixen diferents alternatives a valorar en funció de cada cas, les exposem a continuació.

Meniscectomia: és la resecció (parcial o total) del teixit meniscal danyat fins a aconseguir un romanent meniscal estable. En realitzar aquesta intervenció, es busca sempre conservar la quantitat més gran possible de teixit meniscal, a causa de l’impacte que això genera en la supervivència del genoll, tant a curt com a llarg termini.

Sutura meniscal (reparació): Aquesta intervenció es realitzarà sempre que sigui possible, el que dependrà de certs factors com l’edat, la localització i l’antiguitat del trencament. Al preoperatori, i conjuntament amb el pacient, es valorarà la possibilitat d’adaptació a un procés de rehabilitació més prolongat que en els casos d’intervenció per meniscectomia.

Hi ha diferents tècniques de sutura meniscal, que variaran en funció de les característiques i localització de la lesió.

Substitució meniscal: després de fer una meniscectomia parcial, amb el pas del temps pot aparèixer dolor a la zona on ha estat ressecada una part del menisc. A això se l’anomena “síndrome postmeniscectomía”. Segons l’estat general de l’articulació i el romanent meniscal existent, pot realitzar-se una substitució meniscal amb l’objectiu d’aconseguir una disminució del dolor.

Trasplantament meniscal: és l’alternativa terapèutica utilitzada per tractar la “síndrome postmenicectomía” en aquells casos en què el pacient se li ha realitzat una meniscectomia total. Per al trasplantament s’utilitza un al·loempelt meniscal provinent del banc de teixits.

¿Tots els procediments quirúrgics comporten el mateix procés de rehabilitació?

La rehabilitació d’una cirurgia meniscal sempre va lligada al procediment quirúrgic realitzat. No obstant això, hi ha una etapa inicial (aproximadament 2 setmanes) que és comú a totes les cirurgies, on l’objectiu és aconseguir un adequat control del dolor i de la inflamació:

  • Aplicació de gel local (10-15 minuts cada 3 hores).
  • Medicació analgèsica i antiinflamatòria indicada en el moment de l’alta.
  • Elevació de l’extremitat operada.
  • Exercicis isomètrics per aconseguir l’activació de quàdriceps.

Superada aquesta etapa inicial, començarà una segona fase de rehabilitació específica per a cada tipus de cirurgia, tal com expliquem a continuació.

Meniscectomia parcial

  • Càrrega parcial progressiva amb crosses.
  • Flexió progressiva del genoll.

Sutura meniscal

  • Fins a la tercera setmana, càrrega propioceptiva (suport mínim del peu a terra) amb crosses i fèrula de genoll en extensió. I de la tercera a la sisena setmana, càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula.
  • Extensió completa amb fèrula a l’ermita de punts (10-15 dies), flexió 0-60º fins a la tercera setmana i 0-90º fins a la sisena setmana.

Substitució o trasplantament meniscal

  • Descàrrega completa amb crosses i fèrula de genoll en extensió fins a la tercera setmana. Passat aquest període, càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula fins a la sisena setmana.
  • Extensió completa amb fèrula a l’ermita de punts (10-15 dies), flexió 0-60º fins a la tercera setmana i 0-90º fins a la setmana sisena.