Notícies

Què són les infiltracions?

La infiltració és un procediment mitjançant el qual el metge injecta un fàrmac o un producte biològic en una articulació, en les beines sinovials dels tendons, en les burses periarticulars, en les arrels nervioses espinals o altres estructures, amb l’objectiu que actuï sobre aquesta zona.

En algunes articulacions, com el maluc i eventualment el genoll i l’espatlla, és recomanable realitzar les infiltracions sota un control ecogràfic, ja que augmenta l’efectivitat del procediment. Per realitzar la infiltració es requereix esterilitzar la zona amb la finalitat de disminuir la possibilitat que es produeixi una infecció.

Per aquests motius, entre d’altres, és molt important que aquest procediment sigui realitzat sempre per un professional que reuneixi l’experiència i coneixements adequats.

Per a què serveix una infiltració?

L’objectiu, principalment, és disminuir la inflamació, aconseguint més confort per part del pacient i, en alguns casos, retardar la necessitat d’una cirurgia. Les infiltracions estan indicades en casos de patologies inflamatòries, vessaments articulars, tendinopaties, osteoartrosi o en lesions musculars d’origen esportiu, entre d’altres.

Existeixen diferents tipus d’infiltracions?

Específicament en el cas del genoll, i a escala intraarticular, el contingut de la infiltració pot variar en funció de la lesió. Aquestes són les principals solucions:

  1. Àcid Hialurònic
  2. Plasma ric en plaquetes
  3. Cèl·lules mesenquimals (cèl·lules mares)
  4. Corticoides

Àcid Hialurònic

L’àcid hialurònic és un component natural del cos humà que es troba especialment en les articulacions, en la pell i en l’humor vitri. Les articulacions posseeixen líquid sinovial, i el seu component principal és l’àcid hialurònic. Aquest líquid sinovial té característiques viscoelàstiques que li fan participar en l’homeòstasi, és a dir, que mantenen les seves condicions internes estables, generant un efecte “lubricant” i actuant com un “amortidor” natural dels impactes.

A causa de l’acumulació progressiva d’activitat esportiva i als processos degeneratius propis de l’articulació, els components del líquid sinovial comencen a alterar-se, afectant les funcions pròpies de l’àcid hialurònic.

Per donar resposta a aquesta afectació, existeix des de fa anys la possibilitat de realitzar infiltracions intraarticulars d’àcid hialurònic. Aquestes han anat evolucionant, fins al punt que, en els nostres dies, ja no cal repetir-les cada 2 o 3 setmanes com succeïa temps enrere, sinó que pot realitzar-se una única infiltració, gràcies al desenvolupament de medicaments d’alt pes molecular, els quals són, en un alt percentatge, molt efectius i ben tolerats.

La infiltració d’àcid hialurònic té com a objectiu actuar com un potent antiinflamatori local, que vagi directe a l’articulació per restablir així les propietats viscoelàstiques de líquid sinovial, mantenint l’homeòstasi del genoll en condicions òptimes.

Un baix percentatge de pacients experimenta una sensació d’inflamació/malestar articular durant les primeres 24/48h després de la infiltració, de manera que es recomana la col·locació de gel local i mantenir un repòs relatiu durant aquest període.

Plasma Ric en Plaquetes (també anomenat “Factors de creixement”)

Després d’obtenir sang del pacient i sotmetre-la a un procés específic de centrifugat, s’obté l’anomenat plasma ric en plaquetes (PRP). Aquest ha demostrat tenir un potent efecte antiinflamatori local, tant a nivell miotendinós com articular. Aquests efectes són motivats pels anomenats “factors de creixement”, que són substàncies que actuen inhibint les citoquines proinflamatòries que participen en els mecanismes desencadenants del dolor.

Tot i els bons resultats obtinguts amb aquesta tècnica en termes de control inflamatori en genolls amb sobreexigència esportiva o pacients amb processos degeneratius incipients, no existeix evidència científica clara que demostri la reparació i/o regeneració a escala articular mitjançant la utilització d’aquesta pràctica.

Cèl·lules mesenquimals

També conegudes com a “cèl·lules mares”. Avui dia hi ha una gran discrepància de criteri pel que fa a la utilització d’aquestes i les seves indicacions.

Són cèl·lules derivades del mesoderma (una de les tres fulles embrionàries que constitueixen l’embrió) que presenten pluripotencialitat de diferenciació, és a dir, que tenen la capacitat de diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules.

Actualment, i basant-nos en l’evidència científica existent, es pot concloure que exerceixen el seu efecte mitjançant una potent acció antiinflamatòria. A la pràctica diària creiem lògic i prudent ser molt clar amb els pacients sobre les expectatives amb aquest tipus de tractaments, basant-nos en l’evidència científica que existeix i així evitar fracassos basats en unes expectatives que, en moltes ocasions, són massa elevades.

Corticoides

Actuen com a potents antiinflamatoris i es poden infiltrar conjuntament amb anestèsics.

És un dels fàrmacs més utilitzats a l’hora de realitzar infiltracions intraartciulars. No obstant això, no és el de primera elecció a Equilae, a causa dels efectes no desitjats que pot generar a escala intraarticular a llarg termini.


 

Tot el que cal saber sobre els meniscs: funcions, tipus de lesions i tractaments

Què són?

Els meniscs són estructures fibrocartilaginoses que es troben a l’articulació tibiofemoral medial i lateral, sent dos a cada genoll. Posseeixen forma de semi lluna i hi ha un a la regió externa o lateral (menisc extern) i un altre a la zona interna o medial (menisc intern).

Quines funcions compleixen?

Entre les seves funcions més importants hi ha la d’aportar estabilitat a l’articulació i augmentar l’àrea de contacte entre la superfície articular del fèmur (convexa) i la tíbia (còncava a la zona medial i convexa a la lateral). A més, distribueixen les forces de contacte entre els dos ossos i participen en l’absorció dels impactes i en la lubricació, així com en la propiocepció de l’articulació, és a dir, en la capacitat del nostre cervell per saber en quina posició es troba aquesta part del cos.

Com es trenquen els meniscs?

Els trencaments de menisc són habituals en la pràctica esportiva, especialment en el futbol, el bàsquet, el rugbi o l’esquí, principalment a causa d’alguna d’aquestes situacions:

  • Gir o canvi sobtat de direcció amb el peu fix a terra.
  • Posició a la gatzoneta o flexió forçada.
  • Caiguda incorrecta després de realitzar un salt.
  • De forma menys freqüent, també pot produir-se a causa d’un cop directe.

Però també pot donar-se en altres activitats que no tinguin res a veure amb l’esport i que formin part de la nostra rutina diària. L’edat és un factor important, ja que a mesura que envellim, les probabilitats de patir aquest tipus de lesions augmenten. Això es deu al fet que el component de col·lagen que els forma va perdent elasticitat, fent-los més susceptibles de patir un possible trencament. A les persones de més edat solen aparèixer els anomenats “trencaments degeneratius”. Aquests es generen després de petits mals gestos sobre un menisc prèviament desgastat, o poden ser provocats simplement pel seu ús a través dels anys.

Són freqüents les patologies meniscals?

És una de les patologies més freqüents del genoll, generant molèsties i limitació funcional en els pacients. La cirurgia meniscal és el procediment quirúrgic més habitual en medicina esportiva.

Quins són els símptomes d’un trencament meniscal?

En patir un trencament meniscal després de realitzar un gest determinat, el qual pot haver estat efectuat amb més o menys energia, els pacients solen sentir dolor. Durant els següents dies, és possible que el pacient noti com, a més del dolor, apareixen un o més d’aquests símptomes:

  • Aparició de vessament articular.
  • Dificultat per flexionar el genoll.
  • Dificultat per caminar.
  • Bloquejos i/o dificultat per estendre completament el genoll.

Totes les lesions meniscals s’operen?

No, totes les lesions tenen les seves particularitats, i no totes han d’operar-se, així que no podem donar-ho per fet en cap cas. El tractament es decideix segons la intensitat dels símptomes i la forma en què afecten el pacient a l’hora de fer activitats rutinàries de la seva vida diària. En realitzar la ressonància, es podran observar i analitzar les característiques del trencament meniscal, que seran claus per decidir el tractament a seguir.

Com en qualsevol patologia, s’ha de valorar en primer lloc el tractament conservador, és a dir, no quirúrgic. Aquest tractament es realitza a través de teràpies antiinflamatòries i rehabilitació, fonamentalment en aquells pacients en els quals el dolor no és freqüent ni afecta les seves activitats diàries de manera significativa.

En aquells casos en què aquest tractament conservador no funcioni, o en què el dolor i incapacitat afecti la qualitat de vida del pacient, caldrà realitzar una intervenció quirúrgica de manera artroscòpica. Les característiques del procediment a realitzar s’adaptaran al tipus de trencament, expectatives esportives i necessitat de cada pacient.

Quins tractaments quirúrgics hi ha?

En els casos en què es requereixi intervenció quirúrgica, existeixen diferents alternatives a valorar en funció de cada cas, les exposem a continuació.

Meniscectomia: és la resecció (parcial o total) del teixit meniscal danyat fins a aconseguir un romanent meniscal estable. En realitzar aquesta intervenció, es busca sempre conservar la quantitat més gran possible de teixit meniscal, a causa de l’impacte que això genera en la supervivència del genoll, tant a curt com a llarg termini.

Sutura meniscal (reparació): Aquesta intervenció es realitzarà sempre que sigui possible, el que dependrà de certs factors com l’edat, la localització i l’antiguitat del trencament. Al preoperatori, i conjuntament amb el pacient, es valorarà la possibilitat d’adaptació a un procés de rehabilitació més prolongat que en els casos d’intervenció per meniscectomia.

Hi ha diferents tècniques de sutura meniscal, que variaran en funció de les característiques i localització de la lesió.

Substitució meniscal: després de fer una meniscectomia parcial, amb el pas del temps pot aparèixer dolor a la zona on ha estat ressecada una part del menisc. A això se l’anomena “síndrome postmeniscectomía”. Segons l’estat general de l’articulació i el romanent meniscal existent, pot realitzar-se una substitució meniscal amb l’objectiu d’aconseguir una disminució del dolor.

Trasplantament meniscal: és l’alternativa terapèutica utilitzada per tractar la “síndrome postmenicectomía” en aquells casos en què el pacient se li ha realitzat una meniscectomia total. Per al trasplantament s’utilitza un al·loempelt meniscal provinent del banc de teixits.

¿Tots els procediments quirúrgics comporten el mateix procés de rehabilitació?

La rehabilitació d’una cirurgia meniscal sempre va lligada al procediment quirúrgic realitzat. No obstant això, hi ha una etapa inicial (aproximadament 2 setmanes) que és comú a totes les cirurgies, on l’objectiu és aconseguir un adequat control del dolor i de la inflamació:

  • Aplicació de gel local (10-15 minuts cada 3 hores).
  • Medicació analgèsica i antiinflamatòria indicada en el moment de l’alta.
  • Elevació de l’extremitat operada.
  • Exercicis isomètrics per aconseguir l’activació de quàdriceps.

Superada aquesta etapa inicial, començarà una segona fase de rehabilitació específica per a cada tipus de cirurgia, tal com expliquem a continuació.

Meniscectomia parcial

  • Càrrega parcial progressiva amb crosses.
  • Flexió progressiva del genoll.

Sutura meniscal

  • Fins a la tercera setmana, càrrega propioceptiva (suport mínim del peu a terra) amb crosses i fèrula de genoll en extensió. I de la tercera a la sisena setmana, càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula.
  • Extensió completa amb fèrula a l’ermita de punts (10-15 dies), flexió 0-60º fins a la tercera setmana i 0-90º fins a la sisena setmana.

Substitució o trasplantament meniscal

  • Descàrrega completa amb crosses i fèrula de genoll en extensió fins a la tercera setmana. Passat aquest període, càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula fins a la sisena setmana.
  • Extensió completa amb fèrula a l’ermita de punts (10-15 dies), flexió 0-60º fins a la tercera setmana i 0-90º fins a la setmana sisena.

 


 

Genoll inflamat: ¿a què es deu?

A l’augment de la quantitat de líquid intraarticular amb freqüència se l’anomena “vessament articular”. La gravetat i urgència del quadre aniran de la mà de la causa que l’origini.

Quines són les principals causes d’un vessament articular?

Aquest quadre clínic pot ser degut a diferents causes, entre les quals es troben els traumatismes directes, o indirectes (entorsi o torsions del genoll), les malalties de la membrana sinovial, l’existència d’una patologia degenerativa i les infeccions o artritis sèptiques.

En els casos de vessament articular post traumatisme, torsió o sobre exigència física, l’origen pot ser:

  • Trencament de lligaments del genoll
  • Lesions meniscals
  • Patologia degenerativa
  • Fractures en l’àmbit de l’articulació

També pot aparèixer vessament articular secundari a patologies d’origen sistèmic (diagnosticades o no diagnosticades) com ara:

  • Artritis reumatoide
  • Artritis sèptica
  • Gota
  • Pseudogota
  • Sinovitis transitòries

Què fer davant l’aparició de vessament articular?

Després d’una torsió: si el vessament articular apareix després d’un traumatisme o torsió, de manera immediata se suggereix mantenir l’extremitat en descàrrega utilitzant crosses per deambular i col·locar fred al genoll cada 2-3 h. (evitant el contacte directe del gel amb la pell, per evitar cremades).

Posteriorment, i tan aviat com sigui possible, s’hauria d’acudir a urgències on es realitzarà l’exploració i proves complementàries necessàries. En casos de vessament articular significatiu, una punció evacuadora ajuda a controlar el dolor de manera significativa, orientant també cap a un possible diagnòstic segons el contingut evacuat del genoll (hemàtic, sinovial, etc.).

En el postoperatori: en algunes ocasions, com en els processos postoperatoris, apareix inflamació i/o vessament articular que pot venir acompanyat d’un augment de la temperatura local en l’àmbit del genoll i també corporalment. Aquest quadre és esperable, de manera aïllada, en els primers 7-10 dies del postoperatori. Es recomana no prendre cap antibiòtic sense abans anar a urgències i realitzar una punció evacuadora (artrocentesi) quan sigui necessari i un cultiu del líquid articular. L’aparició dels símptomes descrits anteriorment és, sovint, conseqüència del procés inflamatori postoperatori, sense tenir cap relació amb un procés infecciós. Es recomana un seguiment de prop i mantenir una conducta expectant, amb un control periòdic de la temperatura corporal.

En genolls degeneratius: quan hi ha un historial previ de patologia degenerativa i apareix vessament articular és convenient realitzar repòs, descarregar l’articulació utilitzant crosses i col·locar gel. En casos de vessament articular amb el genoll en tensió, és convenient acudir a l’especialista, realitzar una punció evacuadora i tenir un control evolutiu de l’articulació.

Malalties de la membrana sinovial: hi ha diferents malalties que afecten la membrana sinovial i que freqüentment debuten amb vessament articular, sigui de líquid sinovial o de contingut hemàtic (hemartrosi). En aquests casos i davant l’aparició pràcticament espontània i sense causa aparent del vessament articular, una punció articular realitzada per un especialista i estudis per imatges com radiografies i ressonància magnètica orienten cap a un diagnòstic específic, sent a vegades convenient fer una visita posterior per Reumatologia.

Com evitar el vessament articular quan hi ha un procés degeneratiu de l’articulació?

Hi ha mesures per protegir l’articulació i reduir el risc d’inflamació del genoll en aquells casos en què el vessament articular està associat a un procés degeneratiu.
Aquestes són:

  • Control del pes corporal
  • No realitzar exercicis d’impacte
  • Enfortir la musculatura periarticular, com així també realitzar exercicis d’elongació, propiocepció i mantenir un correcte balanç articular.
  • Aplicar fred local després de realitzar exercici físic

 

La tasca científica d’Equilae continua rebent reconeixements nacionals i internacionals

El passat mes de maig va tenir lloc a Santander el 7è Congrés Conjunt AEA-SEROD, un dels esdeveniments de referència tant en el panorama nacional com internacional dins l’àmbit de l’artroscòpia i de la cirurgia de genoll.

Equilae ha comptat amb una activa participació dels seus integrants en diferents taules rodones i cursos d’instrucció, i ha presentat diversos treballs en diferents formats (comunicacions orals, pòsters i videotècniques) que abracen tot l’àmbit quirúrgic de la patologia de genoll.

Novament, el nostre equip ha estat distingit amb diversos reconeixements:

  • Premi a la “Millor Comunicació Oral en Patologia de Genoll Artroscòpica”: Anàlisi in vivo del control de la inestabilitat rotacional mitjançant tenòdesi anterolateral de Lemaire modificat realitzada de forma aïllada, presentat pel Dr. Simone Perelli.
  • Premi a la “Millor Videotècnica del Congrés”: Pròtesi femoropatel·lar biològica. Trasplantament osteocondral fresc de superfície troclear i patel·lar, presentat pel Dr. Maximiliano Ibáñez.

Dr. Simone Perelli – “Anàlisi in vivo del control de la inestabilitat rotacional mitjançant tenòdesi anterolateral de Lemaire modificat realitzada de forma aïllada”

Dr. Maximiliano Ibañez – “Pròtesi femoropatel·lar biològica. Trasplantament osteocondral fresc de superfície troclear i patel·lar”

Per altra banda, durant el XXIII Congrés Internacional de l’Associació Mexicana de Cirurgia Reconstructiva Articular i Artroscòpia (AMECRA), vam obtenir nous reconeixements. En aquesta ocasió ha estat el torn pel Dr. Christian Javier Sánchez Rabago, de l’Hospital Ángeles León de Mèxic, qui va cursar una estança formativa a Equilae entre els mesos de juny i novembre de 2017. Durant la seva estança a l’equip, va participar com a col·laborador en el treball d’investigació “Reconstrucció aïllada del lligament patel·lofemoral medial amb fixació femoral elàstica sense implant en cas de luxació patel·lofemoral”, el qual va ser presentat i premiat amb el primer lloc en la modalitat Podium.

El Dr. Christian Javier Sanchez Rabago rebent el premi atorgat per AMECRA, i al costat del Dr. Joan Carles Monllau, cap de la Unitat de Cirurgia Artroscòpica i Genoll d’ICATME, Grup Equilae.

A Equilae creiem que compartir coneixements i experiències és una de les millors formes de créixer. Aquesta premissa ha estat sempre la pedra angular sobre la qual es va crear el programa de fellowship, i que, any rere any, va donant els seus fruits.

Aquests reconeixements omplen d’orgull a Equilae, per poder contribuir a la formació de grans professionals i estimular un treball en equip que transcendeixi fronteres.


 

Equilae, pionera en la utilització d’una nova tècnica per reconstruir el lligament creuat anterior en nens

Equilae ha estat pionera a Europa en la utilització d’una nova tècnica de reconstrucció del lligament creuat anterior en nens que, fins ara, només s’havia fet servir a Austràlia.

Aquesta tècnica consisteix en trasplantar al nen un tendó isquiotibial provinent d’un dels seus progenitors. D’aquesta manera, no només disminueix l’agressió quirúrgica al pacient pediàtric, sinó que també s’evita el risc d’obtenir tendons de diàmetre i/o longitud insuficient. Aquest tipus de riscos són bastant freqüents en els preadolescents i s’ha relacionat amb un increment de la taxa de re-trencament del futur lligament.

Gràcies a la donació tendinosa per part dels pares biològics del pacient, podem evitar el risc de rebuig. A més, la realització de gestos tècnics específics durant la cirurgia, preveu el dany dels cartílags de creixement i la seva possible repercussió en el futur desenvolupament del nen a mesura que vagi incrementant la seva alçada.

Aquestes modificacions tècniques, dutes a terme durant la reconstrucció lligamentària en els nens, permeten estabilitzar el genoll de manera efectiva, evitant l’aparició de lesions meniscals i cartilaginoses, així com el possible desgast prematur de l’articulació.

En la següent entrevista, el Dr. Juan Carlos Monllau, cap de la Unitat de Genoll i Cirurgia Artroscòpica d’ICATME, cap del Servei d’Ortopèdia i Traumatologia de l’Hospital del Mar i membre d’Equilae, ha explicat, en una aparició recent a TV3 i a La Vanguardia, en què consisteix aquesta tècnica de reconstrucció.

Com sempre, a Equilae seguim investigant en la recerca dels millors resultats a través de tècniques menys invasives.


 

10 coses que has de saber sobre el lligament creuat anterior

Què és el lligament creuat anterior i per a què serveix?

El lligament creuat anterior (LCA) és un dels 4 estabilitzadors principals del genoll, formant el “pivot central” juntament amb el lligament creuat posterior (LCP).

És el principal estabilitzador anterior del genoll, evitant el desplaçament anterior de la tíbia amb el fèmur, a més controla la hiperextensió i la rotació interna.

Com es produeixen les lesions de LCA?

Tot i que poden succeir en diferents activitats de la vida diària, les lesions del lligament creuat anterior solen estar relacionades amb la pràctica esportiva, especialment en esports que requereixen “pivotatge”, com és el cas del futbol, el bàsquet, l’esquí o el rugby.

És habitual que es produeixin mitjançant una autolesió, és a dir, sense que intervingui cap altre factor que els nostres propis moviments. La lesió de LCA pot donar-se en la caiguda després de realitzar un salt o en un canvi de direcció, a això se suma la contracció del quàdriceps i moviments en valg, flexió i rotació externa.

Quins són els símptomes d’un trencament de LCA?

En el context agut, és freqüent que es doni una inflamació intensa del genoll o hemartrosis, és a dir, acumulació de sang en el genoll, acompanyada de dolor i limitació del rang de mobilitat.

Després d’aquest procés agut disminueix el dolor i comencen els símptomes de “fallida” o inestabilitat articular al realitzar gestos de rotació, moviments rutinaris o activitats de la vida diària, com a conseqüència del trencament d’un dels principals estabilitzadors del genoll.

Quins són els riscos associats a un trencament de LCA?

Després d’un trencament de LCA poden aparèixer episodis d’inestabilitat o la sensació de “fallida del genoll” (així és com ho descriuen molts dels nostres pacients), i això comporta un risc més gran de patir trencaments meniscals o danys en el cartílag, el que pot suposar el desenvolupament d’artrosis a llarg termini.

Totes les lesions de LCA s’han d’operar?

En la major part dels casos la resolució ha de ser quirúrgica, ja que és l’única via per normalitzar l’estabilitat del genoll. Tot i això, en aquells pacients amb poca demanda física i que no pateixen episodis d’inestabilitat durant les activitats de la vida diària es pot indicar un tractament conservador o no quirúrgic.

Quines tècniques s’utilitzen per a la reconstrucció del LCA?

Existeixen diferents tècniques per a la reconstrucció del lligament creuat anterior (RLCA). Actualment, s’utilitzen tècniques “anatòmiques”, que han desplaçat a les utilitzades prèviament, anomenades “transtibilials”, ja que aquestes últimes no aconseguien controlar l’estabilitat rotacional del genoll.

Quin és l’empelt més adequat?

Per reconstruir el lligament creuat anterior s’ha d’utilitzar un empelt, i l’elecció de l’empelt es decideix segons cada cas, depenent de l’edat, l’alçada i el pes del pacient. També influeixen en l’elecció el tipus d’esport realitzat i la freqüència i intensitat amb la qual es duu a terme, i a més es tenen en compte algunes característiques biomecàniques de l’articulació.

Els empelts més utilitzats són:

  • Tendó isquiotibial: el seu principal avantatge és una morbiditat menor a la zona d’on s’obté l’empelt i la possibilitat d’aquest de regenerar-se. A més, és estèticament favorable, ja que la cicatriu és menor (25mm aprox) i es realitza a la part anterointerna del genoll. Respecte als desavantatges, trobem principalment el temps d’integració del tendó a l’os (10-12 setmanes).
  • Tendó rotulià: l’avantatge més gran és que l’empelt s’integra més ràpid (entre les 4 i les 6 setmanes). Però, com a contrapartida, pot presentar més dolor a la cara anterior del genoll després de la cirurgia. A més, és menys estètic, ja que l’empelt s’obté realitzant una incisió a la part anterior del genoll d’uns 5-6cm.
  • Tendò quadricipital: la tècnica és similar a la del tendó rotulià. S’obté conjuntament amb un fragment ossi del pol superior de la ròtula, però no posseeix pastilla òssia a l’altre extrem. Els principals avantatges són que s’integra ràpidament a nivell del fèmur i que genera menys dolor a la cara anterior del genoll que la plàstia del tendó rotulià. El desavantatge és que requereix el mateix temps d’incorporació a la tíbia que els tendons isquiotibials.

Aquestes són les principals opcions en el cas de les cirurgies primàries. Altres estructures tendinoses o al·loempelts se solen reservar per a cirurgies de revisió o multiligamentoses.

Quins pacients presenten un risc més gran de tornar a trencar-se després d’una reconstrucció del LCA?

Existeix evidència suficient de què alguns pacients tenen índex més gran de fracàs o re-trencament després d’una reconstrucció del lligament creuat anterior. Entre aquests trobem:

  • Menors de 18 anys
  • Esportistes amb un alt nivell de pivotatge a nivell del genoll
  • Pacients hiperlaxes
  • Pacients amb un alt grau d’inestabilitat rotacional preoperatòria
  • Aquells pacients que són sotmesos a cirurgies de revisió

En els pacients que presenten alguna/es d’aquestes característiques, se sol associar una tenodesis anterolateral amb l’objectiu de disminuir la inestabilitat residual i/o la taxa de re-trencament.

Quan operar-se?

El moment idoni és quan l’articulació s’ha desinflamat, s’ha aconseguit recuperar la mobilitat al complet i el dolor ha remès. Per facilitar que això succeeixi, s’indiquen al pacient  una sèrie de pautes de rehabilitació que haurà de seguir abans de l’operació, com realitzar exercicis per l’enfortiment muscular o la crioteràpia. Tinguem en compte que realitzar una bona feina durant el preoperatori optimitzarà els resultats del postoperatori.

Com és el postoperatori i quin és el temps de recuperació?

El pacient sol estar ingressat fins el dia següent de la intervenció. Utilitzarà ortesis per a protegir el genoll durant les primeres dues setmanes i ajudar a mantenir-la estesa durant la nit.

Durant els primers dies o setmanes es prioritza el control del dolor (mitjançant crioteràpia i medicació específica) i l’activació muscular (mitjançant exercicis isomètrics), i progressivament es va recuperant la mobilitat, agregant exercicis de musculació segons la tolerància de cada pacient.

En aquesta fase, serà indispensable comptar amb un procés de rehabilitació personalitzat, el que requerirà una feina coordinada entre el cirurgià i el fisioterapeuta.

Tots els pacients sotmesos a una cirurgia de LCA han de reintegrar-se progressivament a l’esport, realitzant un programa de “Return to Play” d’acord a l’activitat esportiva específica de cada pacient.

En aquesta etapa, treballar conjuntament amb el rehabilitador és indispensable per dur a terme un programa que involucri activitats funcionals, perfeccionament i correcció de gestos esportius, així com l’enfortiment muscular, que permetran aconseguir no només un nivell de satisfacció elevat a l’hora de la reincorporació esportiva sinó també una disminució de les possibilitats de patir una nova lesió.


 

Els programes formatius d’EQUILAE, un referent entre la comunitat científica

Des de l’any 2004 Equilae rep com a fellows a metges residents i especialistes en Ortopèdia i Traumatologia de diferents llocs del món. De resultes d’aquestes accions docents, la unitat no només ha format amb èxit a nombrosos especialistes, sinó que també ha crescut gràcies a l’intercanvi d’experiències i coneixements amb grans professionals, ha ampliat la seva xarxa de contactes i, no menys important, ha fet grans amistats que segueixen intactes avui dia.

Els successius perfeccionaments en el nostre programa ens han valgut el reconeixement de l’AEA (Associació Espanyola d’Artroscòpia), ESSKA (European Society of  Sports Traumatology, Knee Surgery & Arthroscopy) i ISAKOS (International Society of Arthroscopy,  Knee Surgery & Orthopaedic Sports Medicine) com a teaching center d’aquestes societats científiques.

Des de la seva creació, el programa ha anat introduint millores progressivament mitjançant la incorporació de diferents activitats educacionals. Avui comptem amb una pràctica artroscòpica mensual en simuladors, un laboratori cadavèric semestral i dues sessions clíniques mensuals. A més, incorporem als nostres fellows en importants congressos nacionals i internacionals i en diferents esdeveniments científics. Tot això sense oblidar l’activitat assistencial de l’equip (entre 3 i 5 mòduls de consulta setmanals) i l’assistència en quiròfan (realitzem més de 600 anualment).

A causa de l’alta demanda de metges de tot el món, hem establert una limitació en el nombre màxim de fellows que s’accepten simultàniament. D’aquesta manera generem una estructura de treball organitzada, que garanteix l’excel·lència de l’aprenentatge i el màxim aprofitament per part dels participants del programa, això permet potenciar encara més la investigació i l’activitat assistencial de l’equip.

A més, des de l’any 2013, Equilae compta amb la figura d’un fellow anual remunerat. La creació d’aquest perfil potencia encara més la seva vinculació i el seu compromís amb l’equip, assumint el fellow tasques de gran responsabilitat. Dit d’una altra manera, el fellow és una peça clau en l’estructura de l’equip. 

A Equilae tenim clar que compartir coneixements i experiències és una de les millors maneres de créixer. Fins al dia d’avui, han realitzat la seva experiència com a fellow 83 cirurgians ortopèdics, de 28 països i 5 continents.

Com sol passar en aquests casos, creiem que el més indicat és que els propis fellows expliquin la seva experiència de primera mà. En el següent vídeo, el Dr. Simone Perelli, d’Itàlia, explica com ha estat la seva experiència durant la realització del fellow anual, des de juliol del 2017 fins al juny de 2018.

El programa de fellowship és una de les nostres màximes prioritats i treballem constantment per a millorar-lo. A Equilae les portes sempre estan obertes.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible.


 

El Congrés Nacional d’Artroscòpia i Genoll premia a Equilae per la seva tasca científica

Des d’Equilae mantenim intacte el compromís i la passió pel treball científic que ens ha dut a rebre el coneixement de la comunitat científica al llarg dels últims anys. Durant aquest temps, les nostres investigacions s’han pogut veure reflectides en una gran varietat d’articles publicats a revistes internacionals i nacionals a càrrec dels diferents membres de la Unitat.

Gràcies a l’esforç constant en la nostra tasca científica, el nostre equip, liderat pel Dr. Juan Carlos Monllau, ha rebut dos prestigiosos premis que ens van ser atorgats durant el 6è Congrés Conjunt AEA-SEROD, celebrat entre els dies 24-26 de maig a Saragossa.

Per una banda, Equilae va obtenir el premi al Millor Article publicat en revista internacional d’impacte, amb el recent treball sobre trasplantament de menisc lateral publicat a la revista americana Arthroscopy, titulat “Capsulodesis Versus Bone Trough Technique in Lateral Meniscal Allograft Transplantation: Graft Extrusion and Functional Results” que el Dr. Àngel Masferrer es va encarregar de presentar en nom de l’equip.

De la mateixa manera, també vam rebre un segon guardó amb motiu de la Millor Videotècnica Quirúrgica, amb la videotècnica titulada “Reconstrucció d’ambdós lligaments creuats amb empelts parentals en pacients amb fisis obertes” exposada pel Dr. Pablo Gelber.

A més, com ja va succeir uns dies abans durant el congrés d’ESSKA a Glasgow, el congrés va comptar amb una presència i una participació molt destacada per part dels membres del nostre equip en diferents ponències, taules científiques i cirurgies en directe.

A Saragossa, una vegada més, ens sentim orgullosos dels grans professionals que integren la nostra unitat i dels nous reconeixements a la nostra tasca científica i quirúrgica dins el camp de la cirurgia de genoll i artroscòpia. Continuarem treballant per seguir sent un referent en aquest àmbit. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!


 

Equilae publica un perfeccionament en la tècnica del trasplantament meniscal

 

És coneguda la relació entre la quantitat de teixit meniscal ressecat i l’aparició de canvis degeneratius que poden aparèixer al genoll amb el pas dels anys. Per aquest motiu, actualment, i quan la ruptura ho permet, les tècniques tendeixen a ser més conservadores, sent el seu objectiu reparar o substituir el teixit meniscal malmès o menisectomitzat prèviament.

L’any 2001, a Equilae es va realitzar el primer trasplantament meniscal al·logènic. El que es pretenia amb aquesta tècnica era disminuir els símptomes d’un pacient que havia sigut menisectomitzat temps enrere (quadre al qual es va anomenar “síndrome postmenisectomia”).

Des d’aleshores s’han realitzat més de 200 trasplantaments meniscals al llarg dels quals s’han anat introduint millores de forma continuada.

Durant els darrers anys, a Equilae s’ha associat una capsulodesis a la tècnica de trasplantament meniscal amb l’objectiu d’evitar o reduir l’extrusió del menisc trasplantat. La mateixa es realitza mitjançant el passatge de sutures a través de la càpsula articular i introduint aquestes en 2 túnels a través de la tíbia.

En relació a aquesta tècnica, compartim amb vosaltres l’article que hem publicat recentment a la revista Arthroscopy, amb un nivell d’evidència II, en el qual es presenten els resultats obtinguts després de comparar la primera sèrie de trasplantaments meniscals amb barra òssia i la sèrie actual, en la qual, al realizar la cirurgia de substitució, es va associar la tècnica de capsulodesis.

Com veureu, en el grup de pacients als quals es va realitzar una capsulodesis es va trobar una extrusió meniscal menor, mantenint al mateix temps una millora similar en la funcionalitat i en l’alleujament del dolor.

La capsulodesis és una tècnica confiable, reproduïble, i que no requereix de la utilització d’implants.

Esperem que sigui del vostre interès.

Pots veure l’article complet aquí.

També és possible visualitzar la tècnica en el sigüent link.

 


 

Fernando Belasteguín i la seva experiència amb les lesions esportives

Fernando Belasteguín “Bela”, el millor jugador de pàdel del món durant 16 anys consecutius, ens explica la seva experiència amb les lesions esportives.

A Equilae compartim moltes coses amb el jugador argentí, a més de ser un dels nostres pacients, ens uneix la recerca de l’excel·lència i la passió pel que fem. Per això teníem moltes ganes de parlar amb ell sobre les lesions esportives perquè sabíem que la seva perspectiva podia ser molt interessant.

Durant l’entrevista, “Bela” aborda una sèrie de reflexions interessants: l’actitud davant d’una lesió i la importància del “sentit comú” en la presa de decisions, el pre i el post operatori, el seu criteri per escollir el cirurgià i la importància del procés de rehabilitació.

Gran esportista i millor persona. Un exemple. Esperem que ho gaudiu!