Notícies

Equilae, pionera en la utilització d’una nova tècnica per reconstruir el lligament creuat anterior en nens

Equilae ha estat pionera a Europa en la utilització d’una nova tècnica de reconstrucció del lligament creuat anterior en nens que, fins ara, només s’havia fet servir a Austràlia.

Aquesta tècnica consisteix en trasplantar al nen un tendó isquiotibial provinent d’un dels seus progenitors. D’aquesta manera, no només disminueix l’agressió quirúrgica al pacient pediàtric, sinó que també s’evita el risc d’obtenir tendons de diàmetre i/o longitud insuficient. Aquest tipus de riscos són bastant freqüents en els preadolescents i s’ha relacionat amb un increment de la taxa de re-trencament del futur lligament.

Gràcies a la donació tendinosa per part dels pares biològics del pacient, podem evitar el risc de rebuig. A més, la realització de gestos tècnics específics durant la cirurgia, preveu el dany dels cartílags de creixement i la seva possible repercussió en el futur desenvolupament del nen a mesura que vagi incrementant la seva alçada.

Aquestes modificacions tècniques, dutes a terme durant la reconstrucció lligamentària en els nens, permeten estabilitzar el genoll de manera efectiva, evitant l’aparició de lesions meniscals i cartilaginoses, així com el possible desgast prematur de l’articulació.

En la següent entrevista, el Dr. Juan Carlos Monllau, cap de la Unitat de Genoll i Cirurgia Artroscòpica d’ICATME, cap del Servei d’Ortopèdia i Traumatologia de l’Hospital del Mar i membre d’Equilae, ha explicat, en una aparició recent a TV3 i a La Vanguardia, en què consisteix aquesta tècnica de reconstrucció.

Com sempre, a Equilae seguim investigant en la recerca dels millors resultats a través de tècniques menys invasives.


 

10 coses que has de saber sobre el lligament creuat anterior

Què és el lligament creuat anterior i per a què serveix?

El lligament creuat anterior (LCA) és un dels 4 estabilitzadors principals del genoll, formant el “pivot central” juntament amb el lligament creuat posterior (LCP).

És el principal estabilitzador anterior del genoll, evitant el desplaçament anterior de la tíbia amb el fèmur, a més controla la hiperextensió i la rotació interna.

Com es produeixen les lesions de LCA?

Tot i que poden succeir en diferents activitats de la vida diària, les lesions del lligament creuat anterior solen estar relacionades amb la pràctica esportiva, especialment en esports que requereixen “pivotatge”, com és el cas del futbol, el bàsquet, l’esquí o el rugby.

És habitual que es produeixin mitjançant una autolesió, és a dir, sense que intervingui cap altre factor que els nostres propis moviments. La lesió de LCA pot donar-se en la caiguda després de realitzar un salt o en un canvi de direcció, a això se suma la contracció del quàdriceps i moviments en valg, flexió i rotació externa.

Quins són els símptomes d’un trencament de LCA?

En el context agut, és freqüent que es doni una inflamació intensa del genoll o hemartrosis, és a dir, acumulació de sang en el genoll, acompanyada de dolor i limitació del rang de mobilitat.

Després d’aquest procés agut disminueix el dolor i comencen els símptomes de “fallida” o inestabilitat articular al realitzar gestos de rotació, moviments rutinaris o activitats de la vida diària, com a conseqüència del trencament d’un dels principals estabilitzadors del genoll.

Quins són els riscos associats a un trencament de LCA?

Després d’un trencament de LCA poden aparèixer episodis d’inestabilitat o la sensació de “fallida del genoll” (així és com ho descriuen molts dels nostres pacients), i això comporta un risc més gran de patir trencaments meniscals o danys en el cartílag, el que pot suposar el desenvolupament d’artrosis a llarg termini.

Totes les lesions de LCA s’han d’operar?

En la major part dels casos la resolució ha de ser quirúrgica, ja que és l’única via per normalitzar l’estabilitat del genoll. Tot i això, en aquells pacients amb poca demanda física i que no pateixen episodis d’inestabilitat durant les activitats de la vida diària es pot indicar un tractament conservador o no quirúrgic.

Quines tècniques s’utilitzen per a la reconstrucció del LCA?

Existeixen diferents tècniques per a la reconstrucció del lligament creuat anterior (RLCA). Actualment, s’utilitzen tècniques “anatòmiques”, que han desplaçat a les utilitzades prèviament, anomenades “transtibilials”, ja que aquestes últimes no aconseguien controlar l’estabilitat rotacional del genoll.

Quin és l’empelt més adequat?

Per reconstruir el lligament creuat anterior s’ha d’utilitzar un empelt, i l’elecció de l’empelt es decideix segons cada cas, depenent de l’edat, l’alçada i el pes del pacient. També influeixen en l’elecció el tipus d’esport realitzat i la freqüència i intensitat amb la qual es duu a terme, i a més es tenen en compte algunes característiques biomecàniques de l’articulació.

Els empelts més utilitzats són:

  • Tendó isquiotibial: el seu principal avantatge és una morbiditat menor a la zona d’on s’obté l’empelt i la possibilitat d’aquest de regenerar-se. A més, és estèticament favorable, ja que la cicatriu és menor (25mm aprox) i es realitza a la part anterointerna del genoll. Respecte als desavantatges, trobem principalment el temps d’integració del tendó a l’os (10-12 setmanes).
  • Tendó rotulià: l’avantatge més gran és que l’empelt s’integra més ràpid (entre les 4 i les 6 setmanes). Però, com a contrapartida, pot presentar més dolor a la cara anterior del genoll després de la cirurgia. A més, és menys estètic, ja que l’empelt s’obté realitzant una incisió a la part anterior del genoll d’uns 5-6cm.
  • Tendò quadricipital: la tècnica és similar a la del tendó rotulià. S’obté conjuntament amb un fragment ossi del pol superior de la ròtula, però no posseeix pastilla òssia a l’altre extrem. Els principals avantatges són que s’integra ràpidament a nivell del fèmur i que genera menys dolor a la cara anterior del genoll que la plàstia del tendó rotulià. El desavantatge és que requereix el mateix temps d’incorporació a la tíbia que els tendons isquiotibials.

Aquestes són les principals opcions en el cas de les cirurgies primàries. Altres estructures tendinoses o al·loempelts se solen reservar per a cirurgies de revisió o multiligamentoses.

Quins pacients presenten un risc més gran de tornar a trencar-se després d’una reconstrucció del LCA?

Existeix evidència suficient de què alguns pacients tenen índex més gran de fracàs o re-trencament després d’una reconstrucció del lligament creuat anterior. Entre aquests trobem:

  • Menors de 18 anys
  • Esportistes amb un alt nivell de pivotatge a nivell del genoll
  • Pacients hiperlaxes
  • Pacients amb un alt grau d’inestabilitat rotacional preoperatòria
  • Aquells pacients que són sotmesos a cirurgies de revisió

En els pacients que presenten alguna/es d’aquestes característiques, se sol associar una tenodesis anterolateral amb l’objectiu de disminuir la inestabilitat residual i/o la taxa de re-trencament.

Quan operar-se?

El moment idoni és quan l’articulació s’ha desinflamat, s’ha aconseguit recuperar la mobilitat al complet i el dolor ha remès. Per facilitar que això succeeixi, s’indiquen al pacient  una sèrie de pautes de rehabilitació que haurà de seguir abans de l’operació, com realitzar exercicis per l’enfortiment muscular o la crioteràpia. Tinguem en compte que realitzar una bona feina durant el preoperatori optimitzarà els resultats del postoperatori.

Com és el postoperatori i quin és el temps de recuperació?

El pacient sol estar ingressat fins el dia següent de la intervenció. Utilitzarà ortesis per a protegir el genoll durant les primeres dues setmanes i ajudar a mantenir-la estesa durant la nit.

Durant els primers dies o setmanes es prioritza el control del dolor (mitjançant crioteràpia i medicació específica) i l’activació muscular (mitjançant exercicis isomètrics), i progressivament es va recuperant la mobilitat, agregant exercicis de musculació segons la tolerància de cada pacient.

En aquesta fase, serà indispensable comptar amb un procés de rehabilitació personalitzat, el que requerirà una feina coordinada entre el cirurgià i el fisioterapeuta.

Tots els pacients sotmesos a una cirurgia de LCA han de reintegrar-se progressivament a l’esport, realitzant un programa de “Return to Play” d’acord a l’activitat esportiva específica de cada pacient.

En aquesta etapa, treballar conjuntament amb el rehabilitador és indispensable per dur a terme un programa que involucri activitats funcionals, perfeccionament i correcció de gestos esportius, així com l’enfortiment muscular, que permetran aconseguir no només un nivell de satisfacció elevat a l’hora de la reincorporació esportiva sinó també una disminució de les possibilitats de patir una nova lesió.


 

Els programes formatius d’EQUILAE, un referent entre la comunitat científica

Des de l’any 2004 Equilae rep com a fellows a metges residents i especialistes en Ortopèdia i Traumatologia de diferents llocs del món. De resultes d’aquestes accions docents, la unitat no només ha format amb èxit a nombrosos especialistes, sinó que també ha crescut gràcies a l’intercanvi d’experiències i coneixements amb grans professionals, ha ampliat la seva xarxa de contactes i, no menys important, ha fet grans amistats que segueixen intactes avui dia.

Els successius perfeccionaments en el nostre programa ens han valgut el reconeixement de l’AEA (Associació Espanyola d’Artroscòpia), ESSKA (European Society of  Sports Traumatology, Knee Surgery & Arthroscopy) i ISAKOS (International Society of Arthroscopy,  Knee Surgery & Orthopaedic Sports Medicine) com a teaching center d’aquestes societats científiques.

Des de la seva creació, el programa ha anat introduint millores progressivament mitjançant la incorporació de diferents activitats educacionals. Avui comptem amb una pràctica artroscòpica mensual en simuladors, un laboratori cadavèric semestral i dues sessions clíniques mensuals. A més, incorporem als nostres fellows en importants congressos nacionals i internacionals i en diferents esdeveniments científics. Tot això sense oblidar l’activitat assistencial de l’equip (entre 3 i 5 mòduls de consulta setmanals) i l’assistència en quiròfan (realitzem més de 600 anualment).

A causa de l’alta demanda de metges de tot el món, hem establert una limitació en el nombre màxim de fellows que s’accepten simultàniament. D’aquesta manera generem una estructura de treball organitzada, que garanteix l’excel·lència de l’aprenentatge i el màxim aprofitament per part dels participants del programa, això permet potenciar encara més la investigació i l’activitat assistencial de l’equip.

A més, des de l’any 2013, Equilae compta amb la figura d’un fellow anual remunerat. La creació d’aquest perfil potencia encara més la seva vinculació i el seu compromís amb l’equip, assumint el fellow tasques de gran responsabilitat. Dit d’una altra manera, el fellow és una peça clau en l’estructura de l’equip. 

A Equilae tenim clar que compartir coneixements i experiències és una de les millors maneres de créixer. Fins al dia d’avui, han realitzat la seva experiència com a fellow 83 cirurgians ortopèdics, de 28 països i 5 continents.

Com sol passar en aquests casos, creiem que el més indicat és que els propis fellows expliquin la seva experiència de primera mà. En el següent vídeo, el Dr. Simone Perelli, d’Itàlia, explica com ha estat la seva experiència durant la realització del fellow anual, des de juliol del 2017 fins al juny de 2018.

El programa de fellowship és una de les nostres màximes prioritats i treballem constantment per a millorar-lo. A Equilae les portes sempre estan obertes.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible.


 

El Congrés Nacional d’Artroscòpia i Genoll premia a Equilae per la seva tasca científica

Des d’Equilae mantenim intacte el compromís i la passió pel treball científic que ens ha dut a rebre el coneixement de la comunitat científica al llarg dels últims anys. Durant aquest temps, les nostres investigacions s’han pogut veure reflectides en una gran varietat d’articles publicats a revistes internacionals i nacionals a càrrec dels diferents membres de la Unitat.

Gràcies a l’esforç constant en la nostra tasca científica, el nostre equip, liderat pel Dr. Juan Carlos Monllau, ha rebut dos prestigiosos premis que ens van ser atorgats durant el 6è Congrés Conjunt AEA-SEROD, celebrat entre els dies 24-26 de maig a Saragossa.

Per una banda, Equilae va obtenir el premi al Millor Article publicat en revista internacional d’impacte, amb el recent treball sobre trasplantament de menisc lateral publicat a la revista americana Arthroscopy, titulat “Capsulodesis Versus Bone Trough Technique in Lateral Meniscal Allograft Transplantation: Graft Extrusion and Functional Results” que el Dr. Àngel Masferrer es va encarregar de presentar en nom de l’equip.

De la mateixa manera, també vam rebre un segon guardó amb motiu de la Millor Videotècnica Quirúrgica, amb la videotècnica titulada “Reconstrucció d’ambdós lligaments creuats amb empelts parentals en pacients amb fisis obertes” exposada pel Dr. Pablo Gelber.

A més, com ja va succeir uns dies abans durant el congrés d’ESSKA a Glasgow, el congrés va comptar amb una presència i una participació molt destacada per part dels membres del nostre equip en diferents ponències, taules científiques i cirurgies en directe.

A Saragossa, una vegada més, ens sentim orgullosos dels grans professionals que integren la nostra unitat i dels nous reconeixements a la nostra tasca científica i quirúrgica dins el camp de la cirurgia de genoll i artroscòpia. Continuarem treballant per seguir sent un referent en aquest àmbit. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!


 

Equilae publica un perfeccionament en la tècnica del trasplantament meniscal

 

És coneguda la relació entre la quantitat de teixit meniscal ressecat i l’aparició de canvis degeneratius que poden aparèixer al genoll amb el pas dels anys. Per aquest motiu, actualment, i quan la ruptura ho permet, les tècniques tendeixen a ser més conservadores, sent el seu objectiu reparar o substituir el teixit meniscal malmès o menisectomitzat prèviament.

L’any 2001, a Equilae es va realitzar el primer trasplantament meniscal al·logènic. El que es pretenia amb aquesta tècnica era disminuir els símptomes d’un pacient que havia sigut menisectomitzat temps enrere (quadre al qual es va anomenar “síndrome postmenisectomia”).

Des d’aleshores s’han realitzat més de 200 trasplantaments meniscals al llarg dels quals s’han anat introduint millores de forma continuada.

Durant els darrers anys, a Equilae s’ha associat una capsulodesis a la tècnica de trasplantament meniscal amb l’objectiu d’evitar o reduir l’extrusió del menisc trasplantat. La mateixa es realitza mitjançant el passatge de sutures a través de la càpsula articular i introduint aquestes en 2 túnels a través de la tíbia.

En relació a aquesta tècnica, compartim amb vosaltres l’article que hem publicat recentment a la revista Arthroscopy, amb un nivell d’evidència II, en el qual es presenten els resultats obtinguts després de comparar la primera sèrie de trasplantaments meniscals amb barra òssia i la sèrie actual, en la qual, al realizar la cirurgia de substitució, es va associar la tècnica de capsulodesis.

Com veureu, en el grup de pacients als quals es va realitzar una capsulodesis es va trobar una extrusió meniscal menor, mantenint al mateix temps una millora similar en la funcionalitat i en l’alleujament del dolor.

La capsulodesis és una tècnica confiable, reproduïble, i que no requereix de la utilització d’implants.

Esperem que sigui del vostre interès.

Pots veure l’article complet aquí.

També és possible visualitzar la tècnica en el sigüent link.

 


 

Fernando Belasteguín i la seva experiència amb les lesions esportives

Fernando Belasteguín “Bela”, el millor jugador de pàdel del món durant 16 anys consecutius, ens explica la seva experiència amb les lesions esportives.

A Equilae compartim moltes coses amb el jugador argentí, a més de ser un dels nostres pacients, ens uneix la recerca de l’excel·lència i la passió pel que fem. Per això teníem moltes ganes de parlar amb ell sobre les lesions esportives perquè sabíem que la seva perspectiva podia ser molt interessant.

Durant l’entrevista, “Bela” aborda una sèrie de reflexions interessants: l’actitud davant d’una lesió i la importància del “sentit comú” en la presa de decisions, el pre i el post operatori, el seu criteri per escollir el cirurgià i la importància del procés de rehabilitació.

Gran esportista i millor persona. Un exemple. Esperem que ho gaudiu!

 

 


 

Equilae desenvolupa una nova tècnica contra les infeccions de genoll

Avui volem compartir l’actitud preventiva que adoptem a Equilae de cara a les infeccions en cirurgia de genoll, així com el desenvolupament d’una nova tècnica que ens ha permès reduir a zero les infeccions després de la reconstrucció del lligament creuat anterior.

El diari La Vanguardia s’ha fet ressò d’aquesta tècnica:

Una nova tècnica redueix a 0 les infeccions lesions de lligaments genoll

Les lesions degeneratives de genoll (artrosi o desgast articular) suposen una important alteració de la qualitat de vida, produint dolor i impedint la realització d’activitats quotidianes. D’altra banda, les lesions lligamentoses de genoll (la lesió del lligament creuat anterior és la més coneguda) impossibiliten en molts casos la pràctica esportiva amb normalitat, el que també influeix negativament en les persones actives.

Quan s’opera a Equilae a un pacient per una lesió degenerativa o per una lesió lligamentosa de genoll, l’objectiu és tornar-li la qualitat de vida i el retorn a la pràctica esportiva. La nostra missió és la satisfacció del pacient.

No obstant això, poden aparèixer complicacions que fan que aquest retorn a la normalitat sigui més lent, com la infecció postquirúrgica. Aquest retorn a la normalitat es pot dificultar quan la gestió de la infecció no es realitza de manera adequada. Es detallen a continuació, en primer lloc, les infeccions protèsiques (després de cirurgia de pròtesi total de genoll, PTG) i en segon lloc les infeccions en cirurgia lligamentosa (després de reconstrucció de lligament creuat anterior, R-LCA)

 

Infecció després de pròtesi total de genoll (PTG)

La taxa mitjana d’infecció de PTR a Europa és del voltant del 2,5-3%. A Equilae s’ha aconseguit disminuir aquesta taxa fins a l’1,5%. Això s’ha aconseguit mitjançant la implementació de diverses mesures:

  • Descolonització bacteriana prèvia a la cirurgia: mitjançant l’ús d’agents antisèptics els dies previs a la cirurgia, s’aconsegueix disminuir la possibilitat que en la pell del pacient hi hagi bacteris que puguin produir la infecció.
  • Optimització de profilaxi antibiòtica: quan s’implanta una pròtesi, sempre s’administra antibiòtic abans de realitzar la cirurgia. Amb això s’aconsegueix disminuir el risc d’infecció. A més, a Equilae, seguint els estudis més recents sobre el tema, s’adapta aquesta profilaxi en funció dels factors de risc de cada pacient (obesitat, tractaments antibiòtics previs, malalties reumàtiques, etc.)
  • Ús de ciment amb antibiòtic: per ancorar les pròtesis de genoll a l’os (tant al fèmur com a la tíbia) s’utilitzen ciments biològics. Aquests ciments es poden carregar amb antibiòtic, una mesura eficaç segons els registres de pròtesis dels països escandinaus.

Què passa si malgrat aquestes mesures s’infecta la PTG?

Afortunadament, a Equilae l’equip està habituat al maneig de la infecció protèsica, formant part de prestigioses organitzacions europees que es dediquen a l’estudi de la mateixa (ESSKA, Pro-Implant Foundation, per exemple).

La part més important per a la gestió de la infecció després de PTG és el diagnòstic, ja que en molts casos aquestes infeccions únicament produeixen dolor i no van acompanyades dels símptomes que els pacients o molts professionals entenen com infecció: pus, febre, etc. Aquest desconeixement pot comportar greus conseqüències, perquè si no es diagnostica, no es pot realitzar el tractament adequat. Per tant, davant d’un pacient que després d’implantar una PTG sempre ha tingut dolor, és crucial descartar que aquest dolor no sigui causa d’una infecció protètica. Aquest tipus d’infeccions de PTG que únicament cursen amb dolor es coneixen com infeccions de baix grau, ja que els bacteris són capaços de acantonar-se en la pròtesi formant una biopel·lícula que impedeix que els antibiòtics actuen. Per això, en cas de diagnòstic d’infecció de PTG és necessari realitzar una cirurgia al mateix temps que s’associen antibiòtics.

 

Infeccions després de reconstrucció de lligament creuat anterior (R-LCA)

Aquest tipus d’infeccions són una mica menys freqüents que les de pròtesi total de genoll, encara que són igualment importants. Els registres europeus assenyalen una taxa d’infecció d’entre l’1% i el 2%. En els últims anys, a Equilae s’ha aconseguit reduir les infeccions de R-LCA a una taxa 0. Això s’ha aconseguit mitjançant la implantació d’una tècnica desenvolupada juntament amb investigadors australians. Aquesta tècnica consisteix a impregnar la plàstia de LCA (el nou lligament que s’implantarà per substituir el lligament trencat) en una solució de vancomicina. Aquesta pràctica ha estat avalada per diversos estudis científics i ha permès l’entrada d’Equilae al prestigiós ACL study group, així com la participació en convenis d’estudis científics amb hospitals tan importants com el Charité de Berlín. Aquestes col·laboracions han permès saber més sobre l’origen de la infecció de R-LCA, la seva prevenció i el seu tractament.

 

En definitiva, es tracta de mesures encaminades a disminuir el risc d’infecció i a optimitzar el tractament amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del pacient.

 


 

Evolució de la cirurgia meniscal: de 1980 a l’actualitat

Com a membres de Equilae, sempre és un plaer escoltar el Dr. Monllau transmetent-nos la seva experiència. En aquesta ocasió, ens parla sobre l’evolució de la cirurgia meniscal des de principis dels anys 80 fins a l’actualitat. Esperem que us resulti tan interessant com a nosaltres.

Durant molts anys la meniscectomia total ha estat el tractament elegit per a un trencament meniscal. Aquesta era una tècnica que donava bons resultats clínics a curt termini, els quals empitjoraven a mesura que passaven els anys.

Ja en la dècada dels 40, el Dr. Fairbank va descriure l’aparició de canvis artròsics radiogràfics després d’una meniscectomia total. Amb el pas dels anys s’ha demostrat que hi ha relació entre la quantitat de teixit meniscal ressecat, el dany condral i els posteriors canvis degeneratius que sorgeixen al compartiment meniscectomitzat.

Progressivament, les meniscectomies han passat a ser cada vegada més conservadores, fonamentalment des de l’aparició de l’artroscòpia al començament dels anys 60.

Cap a finals dels 80 sorgeix el concepte de la reparació meniscal mitjançant sutures. Tot i això, i per diferents motius (la vascularització del menisc, el temps d’evolució, els diferents tipus de lesió, etc.), no totes les ruptures meniscals han o poden ser suturades i continua sent necessari realitzar en determinats casos una meniscectomia parcial.

Durant la dècada dels 90, i en la recerca d’evitar el deteriorament que pateix l’articulació després d’una meniscectomia, apareix en escena la substitució meniscal, mitjançant implants en els casos de defectes meniscals parcials, i amb al·loempelts o “meniscs de donants” per als defectes meniscals complets.

És en el camp de la cirurgia de substitució meniscal on el Dr. Monllau i el seu equip han realitzat durant els últims 10 anys nombroses i rellevants aportacions científiques. A dia d’avui, a Equilae, s’han realitzat més de 150 implants (de col·lagen i poliuretà) i aproximadament 200 trasplantaments meniscals.

Durant els anys, la tècnica utilitzada per l’equip per al trasplantament meniscal ha anat evolucionant (inicialment el trasplantament es fixava només amb sutures, després amb barra òssia i més recentment associant una capsulodesis) amb l’objectiu d’obtenir millors resultats pel que fa a la reducció del dolor, l’augment de la qualitat de vida, la prevenció del desgast articular i l’optimització de l’extrusió del teixit trasplantat.

Quan es pot realitzar un trasplantament meniscal?

La indicació quirúrgica més freqüent per realitzar un trasplantament meniscal és l’aparició de la síndrome postmeniscectomia. Això és, l’aparició de dolor, molèstia i / o vessament al genoll d’un pacient al qual se li ha realitzat una meniscectomia prèviament i es troba en una edat primerenca per col·locar una pròtesi. Al seu torn, l’articulació ha de mostrar un desgast articular limitat, indemnitat lligamentosa i una correcta alineació de l’extremitat.

Quin postoperatori s’ha de seguir?

S’adaptarà a cada pacient en funció dels procediments quirúrgics associats que s’hagin realitzat.

A trets generals, el pacient romandrà en descàrrega i amb el genoll en repòs durant les primeres dues setmanes. Posteriorment realitzarà càrrega parcial progressiva amb crosses fins a la sisena setmana. El rang de mobilitat articular anirà en augment, autoritzant una flexió major de 90 ° després de la sisena setmana.

Concepte de preservació articular

Després de 16 anys d’experiència i amb més de 200 pacients operats a Equilae, es pot concloure que després de la cirurgia de trasplantament meniscal, els pacients aconsegueixen una disminució del dolor i milloren la seva qualitat de vida, canviant la història natural d’un genoll degeneratiu i retardant una possible cirurgia protèsica.

 


 

Recuperem l’actualitat

A Equilae creiem que informar sobre les novetats del nostre camp, els avenços científics de la unitat i altres temes que poden resultar d’interès per als nostres pacients i col·legues metges ens fan estar més prop d’ells i entendre millor les seves necessitats. Amb aquest objectiu, recuperem l’actualització d’aquest espai, perquè es converteixi en un punt d’encontre en el que farem entrevistes a especialistes del genoll i de la cirurgia artroscòpia, presentarem les novetats en el camp de investigació, buscarem transmetre l’experiència viscuda per diferents esportistes al passar per quiròfan i respondrem als dubtes més freqüents, tant dels pacients com dels metges que participen dels nostres programes de formació.

És per això, que en aquesta secció publicarem articles que variaran de format en funció del contingut que presentem. Com el nostre propòsit és oferir contingut rellevant per als nostres lectors, els animem a que ens indiquin, a través de la pàgina de contacte, aquells temes que més els interessin o aquells aspectes de la nostra tasca dels que desitgin ampliar informació.

 


 

17è Congrés ESSKA

A Equilae estem orgullosos d’anunciar la nostra participació al XVII Congrés de la European Society of Sports Traumatology, Knee Surgery & Arthroscopy (ESSKA), que tindrà lloc a la nostra ciutat, Barcelona, del 4 al 7 de maig. El congrés representa una gran oportunitat per l’intercanvi de coneixement i per compartir experiències, especialment en l’àmbit de la innovació. De la mateixa manera, la trobada es converteix en un dels eixos de l’enfortiment de la col·laboració entre especialistes, un aspecte clau per a la millora continuada del sector. Aquest any s’aprofundirà en moltes de les qüestions d’actualitat relatives a la cirurgia artroscòpica, especialment en matèria de ciència bàsica, pràctica clínica, rehabilitació i tornada a la pràctica de l’esport.

Per part d’Equilae, comptarem amb una forta representació dels membres de la nostra unitat en el congrés, on els professionals de l’equip hi duran a terme papers de rellevància, destacant el rol del Dr. Joan C. Monllau com a president del congrés i del Dr. Pablo E. Gelber com a membre del comité científic del mateix.

Enllaços d’interés: