Notícies

Equilae publica un perfeccionament en la tècnica del trasplantament meniscal

 

És coneguda la relació entre la quantitat de teixit meniscal ressecat i l’aparició de canvis degeneratius que poden aparèixer al genoll amb el pas dels anys. Per aquest motiu, actualment, i quan la ruptura ho permet, les tècniques tendeixen a ser més conservadores, sent el seu objectiu reparar o substituir el teixit meniscal malmès o menisectomitzat prèviament.

L’any 2001, a Equilae es va realitzar el primer trasplantament meniscal al·logènic. El que es pretenia amb aquesta tècnica era disminuir els símptomes d’un pacient que havia sigut menisectomitzat temps enrere (quadre al qual es va anomenar “síndrome postmenisectomia”).

Des d’aleshores s’han realitzat més de 200 trasplantaments meniscals al llarg dels quals s’han anat introduint millores de forma continuada.

Durant els darrers anys, a Equilae s’ha associat una capsulodesis a la tècnica de trasplantament meniscal amb l’objectiu d’evitar o reduir l’extrusió del menisc trasplantat. La mateixa es realitza mitjançant el passatge de sutures a través de la càpsula articular i introduint aquestes en 2 túnels a través de la tíbia.

En relació a aquesta tècnica, compartim amb vosaltres l’article que hem publicat recentment a la revista Arthroscopy, amb un nivell d’evidència II, en el qual es presenten els resultats obtinguts després de comparar la primera sèrie de trasplantaments meniscals amb barra òssia i la sèrie actual, en la qual, al realizar la cirurgia de substitució, es va associar la tècnica de capsulodesis.

Com veureu, en el grup de pacients als quals es va realitzar una capsulodesis es va trobar una extrusió meniscal menor, mantenint al mateix temps una millora similar en la funcionalitat i en l’alleujament del dolor.

La capsulodesis és una tècnica confiable, reproduïble, i que no requereix de la utilització d’implants.

Esperem que sigui del vostre interès.

Pots veure l’article complet aquí.

També és possible visualitzar la tècnica en el sigüent link.

 


 

Fernando Belasteguín i la seva experiència amb les lesions esportives

Fernando Belasteguín “Bela”, el millor jugador de pàdel del món durant 16 anys consecutius, ens explica la seva experiència amb les lesions esportives.

A Equilae compartim moltes coses amb el jugador argentí, a més de ser un dels nostres pacients, ens uneix la recerca de l’excel·lència i la passió pel que fem. Per això teníem moltes ganes de parlar amb ell sobre les lesions esportives perquè sabíem que la seva perspectiva podia ser molt interessant.

Durant l’entrevista, “Bela” aborda una sèrie de reflexions interessants: l’actitud davant d’una lesió i la importància del “sentit comú” en la presa de decisions, el pre i el post operatori, el seu criteri per escollir el cirurgià i la importància del procés de rehabilitació.

Gran esportista i millor persona. Un exemple. Esperem que ho gaudiu!

 

 


 

Evolució de la cirurgia meniscal: de 1980 a l’actualitat

Com a membres de Equilae, sempre és un plaer escoltar el Dr. Monllau transmetent-nos la seva experiència. En aquesta ocasió, ens parla sobre l’evolució de la cirurgia meniscal des de principis dels anys 80 fins a l’actualitat. Esperem que us resulti tan interessant com a nosaltres.

Durant molts anys la meniscectomia total ha estat el tractament elegit per a un trencament meniscal. Aquesta era una tècnica que donava bons resultats clínics a curt termini, els quals empitjoraven a mesura que passaven els anys.

Ja en la dècada dels 40, el Dr. Fairbank va descriure l’aparició de canvis artròsics radiogràfics després d’una meniscectomia total. Amb el pas dels anys s’ha demostrat que hi ha relació entre la quantitat de teixit meniscal ressecat, el dany condral i els posteriors canvis degeneratius que sorgeixen al compartiment meniscectomitzat.

Progressivament, les meniscectomies han passat a ser cada vegada més conservadores, fonamentalment des de l’aparició de l’artroscòpia al començament dels anys 60.

Cap a finals dels 80 sorgeix el concepte de la reparació meniscal mitjançant sutures. Tot i això, i per diferents motius (la vascularització del menisc, el temps d’evolució, els diferents tipus de lesió, etc.), no totes les ruptures meniscals han o poden ser suturades i continua sent necessari realitzar en determinats casos una meniscectomia parcial.

Durant la dècada dels 90, i en la recerca d’evitar el deteriorament que pateix l’articulació després d’una meniscectomia, apareix en escena la substitució meniscal, mitjançant implants en els casos de defectes meniscals parcials, i amb al·loempelts o “meniscs de donants” per als defectes meniscals complets.

És en el camp de la cirurgia de substitució meniscal on el Dr. Monllau i el seu equip han realitzat durant els últims 10 anys nombroses i rellevants aportacions científiques. A dia d’avui, a Equilae, s’han realitzat més de 150 implants (de col·lagen i poliuretà) i aproximadament 200 trasplantaments meniscals.

Durant els anys, la tècnica utilitzada per l’equip per al trasplantament meniscal ha anat evolucionant (inicialment el trasplantament es fixava només amb sutures, després amb barra òssia i més recentment associant una capsulodesis) amb l’objectiu d’obtenir millors resultats pel que fa a la reducció del dolor, l’augment de la qualitat de vida, la prevenció del desgast articular i l’optimització de l’extrusió del teixit trasplantat.

Quan es pot realitzar un trasplantament meniscal?

La indicació quirúrgica més freqüent per realitzar un trasplantament meniscal és l’aparició de la síndrome postmeniscectomia. Això és, l’aparició de dolor, molèstia i / o vessament al genoll d’un pacient al qual se li ha realitzat una meniscectomia prèviament i es troba en una edat primerenca per col·locar una pròtesi. Al seu torn, l’articulació ha de mostrar un desgast articular limitat, indemnitat lligamentosa i una correcta alineació de l’extremitat.

Quin postoperatori s’ha de seguir?

S’adaptarà a cada pacient en funció dels procediments quirúrgics associats que s’hagin realitzat.

A trets generals, el pacient romandrà en descàrrega i amb el genoll en repòs durant les primeres dues setmanes. Posteriorment realitzarà càrrega parcial progressiva amb crosses fins a la sisena setmana. El rang de mobilitat articular anirà en augment, autoritzant una flexió major de 90 ° després de la sisena setmana.

Concepte de preservació articular

Després de 16 anys d’experiència i amb més de 200 pacients operats a Equilae, es pot concloure que després de la cirurgia de trasplantament meniscal, els pacients aconsegueixen una disminució del dolor i milloren la seva qualitat de vida, canviant la història natural d’un genoll degeneratiu i retardant una possible cirurgia protèsica.

 


 

Recuperem l’actualitat

A Equilae creiem que informar sobre les novetats del nostre camp, els avenços científics de la unitat i altres temes que poden resultar d’interès per als nostres pacients i col·legues metges ens fan estar més prop d’ells i entendre millor les seves necessitats. Amb aquest objectiu, recuperem l’actualització d’aquest espai, perquè es converteixi en un punt d’encontre en el que farem entrevistes a especialistes del genoll i de la cirurgia artroscòpia, presentarem les novetats en el camp de investigació, buscarem transmetre l’experiència viscuda per diferents esportistes al passar per quiròfan i respondrem als dubtes més freqüents, tant dels pacients com dels metges que participen dels nostres programes de formació.

És per això, que en aquesta secció publicarem articles que variaran de format en funció del contingut que presentem. Com el nostre propòsit és oferir contingut rellevant per als nostres lectors, els animem a que ens indiquin, a través de la pàgina de contacte, aquells temes que més els interessin o aquells aspectes de la nostra tasca dels que desitgin ampliar informació.

 


 

17è Congrés ESSKA

A Equilae estem orgullosos d’anunciar la nostra participació al XVII Congrés de la European Society of Sports Traumatology, Knee Surgery & Arthroscopy (ESSKA), que tindrà lloc a la nostra ciutat, Barcelona, del 4 al 7 de maig. El congrés representa una gran oportunitat per l’intercanvi de coneixement i per compartir experiències, especialment en l’àmbit de la innovació. De la mateixa manera, la trobada es converteix en un dels eixos de l’enfortiment de la col·laboració entre especialistes, un aspecte clau per a la millora continuada del sector. Aquest any s’aprofundirà en moltes de les qüestions d’actualitat relatives a la cirurgia artroscòpica, especialment en matèria de ciència bàsica, pràctica clínica, rehabilitació i tornada a la pràctica de l’esport.

Per part d’Equilae, comptarem amb una forta representació dels membres de la nostra unitat en el congrés, on els professionals de l’equip hi duran a terme papers de rellevància, destacant el rol del Dr. Joan C. Monllau com a president del congrés i del Dr. Pablo E. Gelber com a membre del comité científic del mateix.

Enllaços d’interés: