L’osteotomia consisteix en realitzar un tall parcial a l’os, ja sigui al fèmur (com en els casos de genu valgo) o a la tíbia (com en els casos de genu varo) i en l’addició o sostracció, depenent del cas, d’una falca d’os per aconseguir la correcció de la deformitat segons la planificació preoperatoria. Una vegada realitzada la correcció, l’osteotomia es fixa amb material d’osteosíntesi.

 

Mitjançant aquesta cirurgia s’aconsegueix traslladar el pes del cos del pacient que passa pel compartiment femorotibial afectat cap al costat contralateral del genoll.

Per a què està indicada?

Està indicada per a disminuir el dolor i perllongar la vida de l’articulació en aquells pacients que han començat amb un procès de desgast de l’articulació.

El desgast o artrosis habitualment es manifesta amb símptomes entre els 50 i 60 anys. Existeixen factors que poden avançar l’aparició d’aquesta malaltia, com són els antecedents de fractures al membre inferior i cirurgies prèvies al voltant del genoll, els quals poden generar una desalineació de l’extremitat.

Les osteotomies són una alternativa útil per a disminuir o eliminar el dolor en aquests casos, millorar la qualitat de vida i allargar la vida de l’articulació tractant d’evitar, o com a mínim endarrerir, la col·locació d’una pròtesi.

Tractament

Habitualment, en la cirurgia es realitza primer una artroscòpia per avaluar l’estat articular i associar els tractaments que corresponguin al nivell interarticular (tractaments meniscals, del cartílag, reconstrucció ligamentària, etc.)

El més freqüent és la correcció de les deformitats en varo de l’extremitat, pel que es realitza l’osteotomia a nivell tibial. Aquestes poden ser osteotomies d’addició (s’agrega una falca a la part medial de la tíbia) o de sostracció (es resseca una falca de la part lateral de la tíbia). L’elecció d’una tècnica o una altra dependrà de les característiques de la tíbia proximal, l’edat del pacient, l’alçada rotuliana i alguns altres factors que s’avaluen en cada cas particular.

 

Rehabilitació

El procès de rehabilitació dependrà de la tècnica que s’hagi emprat, variant així les opcions de carregar el pes del cos durant les primeres setmanes. En termes generals, el pacient comença amb exercicis d’activació muscular i recuperació de la mobilitat des del primer dia del postoperatori, sent el temps estimat d’internació entre 48 i 72 hores.

Les crosses s’utilitzen entre 4 i 8 setmanes depenent de cada cas en particular i la millora del pacient comença a ser significativa després del tercer mes.