Anatomia
Com es trenquen els meniscs?
- Un canvi sobtat de direcció (gir).
- Una posició a la gatzoneta o flexió forçada.
- Una caiguda incorrecta després d’un salt.
- Amb menys freqüència, a causa d’un cop directe.
Les persones d’edats més avançades solen patir trencaments degeneratius. Aquests es generen a causa de mals gestos sobre un menisc prèviament desgastat, o senzillament pel seu ús al llarg dels anys.
Història clínica
Habitualment els pacients relaten l’aparició de dolor després d’haver efectuat un gest de més o menys energia. En els següents dies, aquest dolor pot venir acompanyat d’altres símptomes com els que es descriuen seguidament.
- Vessament i inflamació.
- Dificultat per flexionar el genoll.
- Dificultat per caminar i coixesa.
- Bloquejos i/o dificultat per a l’extensió completa del genoll.
Al realitzar diferents maniobres durant l’exploració física es destaca la presència de dolor a la interlínia articular, interna i/o externa.
Radiografies
La realització de raigs X no permet la visualització dels meniscs de forma directa, però poden visualitzar signes indirectes de lesió. Per altra banda, aporten informació sobre l’estat de conservació de l’articulació i l’alineació de l’extremitat.
Ressonància magnética
És l’estudi per excel·lència per a valorar els meniscs i identificar les característiques de la lesió. A més, permet valorar lesions associades als lligaments, el cartílag articular, etc.
Tractament
El tractament es decideix segons la simptomatologia del pacient i les característiques de la lesió.
Inicialment s’ha de valorar el tractament conservador, és a dir, no quirúrgic, mitjançant teràpies antiinflamatòries i rehabilitació, fonamentalment en aquells pacients on el dolor no és freqüent ni afecta a les activitats de la vida diària de manera significativa.
En els casos on el tractament conservador fracassa, o quan el dolor i la incapacitat afecten la qualitat de vida del pacient, serà necessari realitzar una intervenció quirúrgica que s’adaptarà al tipus de trencament i a la necessitat de cada pacient.
Durant l’artroscòpia, i abans de procedir al tractament del menisc, es realitza una revisió sistemàtica de tota l’articulació. Posteriorment, i segons cada cas, es realitza alguna de les següents intervencions.
Meniscectomia parcial
Es resseca el teixit meniscal danyat fins a aconseguir un romanent de menisc estable. És fonamental la conservació de la màxima quantitat possible de teixit per a l’evolució del genoll a curt i llarg termini.
Sutura meniscal (Reparació meniscal)
S’ha de realitzar sempre que sigui possible, i dependrà de certs factors com l’edat del pacient, la localització, la magnitud i l’antiguitat del trencament. Existeixen diferents tècniques de sutura meniscal i l’elecció dependrà de les característiques i la localització de la lesió.
Substitució meniscal
Després d’una menisectomia parcial, amb el pas del temps (mesos o fins i tot anys) pot aparèixer dolor a la zona on ha estat necessari ressecar part del menisc. A això s’anomena “síndrome postmenisectomia”. Segons l’estat general de l’articulació i el romanent meniscal existent, pot realitzar-se una substitució meniscal amb l’objectiu d’aconseguir una disminució del dolor. En aquests casos s’utilitzen diferents tipus d’implants sintètics.
Implante sintético
Trasplantament meniscal
És l’alternativa terapèutica utilitzada per tractar el “síndrome postmenisectomia”, quan al pacient se li realitza prèviament una menisectomia total. En aquests casos el teixit emprat per a la substitució meniscal prové d’un banc de teixits.
Terapia amb cèl·lules mares
Les teràpies biològiques han d’ésser considerades com un dels reptes del present i del futur. S’indiquen en casos puntuals per a promoure la curació.
Rehabilitació
Depenent del tipus de procediment que s’hagi dut a terme, variarà el programa de rehabilitació. Existeix una etapa inicial que és comú a totes les cirurgies, on l’objectiu és aconseguir un correcte control del dolor i la inflamació mitjançant tres accions.
- Elevació del membre operat.
- Aplicació de gel local, 10 minuts cada 3 hores.
- Prendre la medicació analgèsica i antiinflamatòria indicada en el moment de l’alta.
Superada l’etapa inicial de control del dolor i inflamació, que en les cirurgies artroscòpiques pot oscil·lar entre els 2 i els 6 dies, comença l’etapa de rehabilitació específica per a cada tipus de cirurgia.
En els casos de menisectomia parcial.
- Exercicis isomètrics per a aconseguir l’activació del quàdriceps.
- Càrrega parcial progressiva amb crosses.
- Flexió progressiva del genoll.
En els casos de sutura (reparació) meniscal.
- Isomètrics de quàdriceps.
- Càrrega propioceptiva amb crosses i fèrula de genoll en extensió fins a la tercera setmana, després càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula fins a la sisena setmana.
- Extensió completa amb fèrula a la retirada del punts (10-15 dies), flexió 0-60 ° fins a la tercera setmana i 0-90 ° fins a la sisena setmana.
En els casos de substitució o transplantament meniscal.
- Isomètrics de quàdriceps.
- Descàrrega completa amb crosses i fèrula de genoll en extensió fins a la tercera setmana, després càrrega parcial progressiva amb crosses, sense fèrula fins a la sisena setmana.
- Extensió completa amb fèrula fins el momento de retirar els punts (entre 10 i 15 dies), flexió 0-60° fins la tercera setmana i 0-90° fins la sisena setmana.